«Encara sé d’un poble que viu sota l’elegíac so de les campanes, i que cada any, assenyalats dies, tan blanca com la calç batega la seva ànima, quan sent, pausats i rítmics, com canten un tambor i un fabiol… Conec encara un poble d’un passat quasi mític gelós, gelós, d’un vell tresor… Pere Xerxa Las…